El xiquet que va apagar la lluna
La meua historia que vaig a dibuixar formant un còmic ,tracta d'un pare que celebra amb el seu fill l' aniversari del xiquet que te 1 anyet , de prompte el xiquet es desperta a mitja nit i comença a plorar , el pare l'abraça i el trau al balcó on li ensenya la lluna tota brillant, gran i redona, el xiquet s'imagina que es un pastís i que a de bufar els ciris com ha fet abans amb el pastís, de sobte el xiquet bufa a la lluna i la lluna s’apaga. El pare tot sorprès es queda sense paraules i als pocs segons es posa histèric perquè no hi ha lluna i que el seu xiquet l'ha apagada. Despres el pare trau del balco al seu fill i li fica a el bressol,el pare pensatiu intenta que fer per a que la lluna aparega de nou i en això que se li ocorre traure de el bressol al xiquet i agafar uns mistos i la caixa , i es dirigeix amb el seu fill al balcó. El pare trau un misto de la butxaca i li'n dona un indicant-li que l'ha d' encendre com han fet abans amb el pastís. El xiquet tot somrient encén el misto i la lluna s'il·lumina de nou . I abans de que el fill bufe de nou a la lluna , li tapa la boca amb la mà i el trasllada a la seua habitació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario