Espai i temps

Aquest fragment te un espai dramàtic ja que es localitza i es ambienta la psicologia dels personatges , sobretot per l'expressió de cada un dels personatges amb la situació que es envolta, per eixemple la gent que entra en el tren que esta en un funeral i l'altra gent que esta celebrant la boda i estan festejant dins del tren. La musica també li dona un efecte de rapidesa, després el espai és a l'interior del tren ho al final tots acaven desmoronant-se i tornar-se bojos. En que localitza les accions de la gent dins del tren i de el seu ambient alegre. En el temps d'aquest fragment es veu al principi un temps simultani, en el que s'hi alternen dos temps vitals en que l'acció passa d'un a l'altre combinat l'ambient del funeral amb l'ambient de la boda amb uns plans curts de poca durada al llarg del fragment.

Comentari de la pel·lícula Indochina

T´ha agradat l’argument amorós de la pel·lícula?

L'amor entre Jean-Baptiste i Camille es molt dramatic, ja que ells dos estaven enamorats pero la relació acaba amb un final mol tragic i inesperat. Jo vaig tenir altra final en la meua ment i en va impactar molt que finalitzara la pel·lícula asesinant a Jean i no voler Camille estar amb el seu fill.

Per aixo no em va agradar a munto aquest final encara que la pel·lícula estava molt be. Sobretot tenia unes imatges captades per la camera molt significatives i plenes de sentiment.

En todo cas el autor de la pel·lícula Régis Wargnier volia transmetre el to amarg de la vida, i que tot no acaba amb un final feliç, simprement la vida segueix el seu recorregut, i en el amor i la guerra sols guanya un, en este cas es la guerra dels comunistes contra els francesos.

ANGULACIÓ I ESCALA DE LA PEL·LÍCULA HEY STELLA

Al principi del video es fa un pla general, en el que es mostra un ampli escenari en el que es veu dins als dos personatges protagonistes de aquesta historia. Despres es fa un pla mitja en el que es veu la expressió del home tot desesperat perque el seu amor no li fa cas, i rapidament pasa a un pla mitja de la dona a on es veo clarament la expresió de la seua cara.Despres fa un pla americà de la dona que va baixant les escales i mes tard es veu una angulació en picat , en el que es veo el home que es queda imnotizat i despres es veu a la dona en un pla americà baixant les escales amb una angulació en contrapicat. Mes tard termina de baixar les escales amb un pla general i una angulació en contra picat, I poc a poc quan termina de baixar les escales la dona es va reduin-se el quadre fins fer un primer pla que els graba a la altura de la cara terminant un primer pla,i per últim es fa un pla general ams el dos personatges abratzats amb una angulació normal en el que poc a poc desapareixen i es veu un pla general del fons .

Moviment, ritme i composició

En aquest vídeo es veu 2 moviments de imatge, El moviment dins de l'enquadrament, en què la càmera resta immòbil mentre els personatges es mouen dins del quadre, que es quan enfoquen a la dona i el home que estan tristos perque no es volen casar i per  fragments,que es per mitjà del muntatge on es fan preses de l'acció des d'angulacions diferents i després es munten donant-hi continuïtat dramàtica a l’acció, que es quan el pare de la filla que no vol casar-se comença a ballar perque esta feliç.En el ritme es veu clar com vol reflexar la tristor de que es casen per mitja dels gestos i la expressió de la cara, en canvi al pare de la filla li trauen molt de ritme y de expressió alegre amb varis enfocaments i diferents posicionaments de la càmera.

La meua crítica

Buda explotó por vergüenza

Aquesta pel·lícula em va impactar molt perque mostra una societat injusta y reflexa un sentiment de guerra a lo llarg d'aquesta. La principal protagonista és la xiqueta que volia anar a l'escola per apendre a escriure.

Hem va fer llastima com trataven a la xiqueta i com la rebutgaven davant la societat, sobretot el grups de xiquets que imitaven que estaven en la guerra i la empresonaren dins de la cova con altres xiques.

En una societat masclista plena d'injusticia i de pobresa, en que una jove directora amb tal sols 19 anys, va voler transmetre tot aixó. Crec que esta xica té molt valor per a fer una pel·lícula que trate del sofriment i la guerra en alguns països desenvolupats, que encara estan en la societat d'ara, en la actualitat moltes dones i xiquets pateixen tanta fam i violència per part d'altres persones de la seua societat.

Per el que entenc de pel·lícula crec que no es valora a munto les interpretacions i que jo crec que estaria millor dir que és un documental que refecteix aquesta societat i la seua manera de viure.

El cinema.

El cinema va ser un dels grans invents de la historia e la humanitat. La gent desde fa temps intentava recrear imatges en moviment. En el segle XVI van crear la cambra obscura que permetia la projecció d'imatges externes dins una cambra fosca., la qual va ser la precursora de la fotografia. Un segle després van crear la llanterna màgica, que seria la precursora de les sessions de cinema i en projectar imatges sobre una superfície plana. Mes tard apareix la fotografia al segle XIX. A partir de estos tres elements, van constituir el cinema: la persistència de la visió, la fotografia i la projecció. Però faltaven dos elements fonamentals que eren la pel·lícula perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que la mou. I va ser als EE.UU. on, el 1890, es va inventar aquestos dos últims elements de la mà del gran inventor Edison i de Dickson. Però Edison va crear la pel·lícula individual perquè es creia que la projecció en una gran pantalla per a tota la gent no tendria èxit. Va a ser als Estat Units ha on es crearen les primeres pel·lícules projectades per a tot el mon i el cinema va començar a tenir fama . Van crear pel·lícules mudes en el que es destacaren el surrealistes o de ficció i el comediants como Charlie Chaplin entre altres.

Opinió Personal

Pel·lícula Charlin Chaplin

1. En aquesta pel·lícula es fa una crítica social que es basa en la forta crisis econòmica que pateixen la gent dels Estats Units, en el que el taylorisme cobra vida, dividint el treball de les fàbriques per sectors fent que els treballadors anaren més ràpid en la producció i en el que hi ha una forta explotació . La gent de la classe popular estava molt afectada amb aquesta situació i molts es trobaven sense faena i totalment arruïnats, la gran majoria es manifestaven fen vagues i revoltes però la policia els intervenia i els arrestava o fins i tot alguna vegada els arribava a matar. Era una època molt injusta plena de gent pobre en la que no podien ni furtar ni un trosset de pa per a menjar ja que te tancaven en la pressó per això perquè la gent rica, el empresaris els donava igual si paties fam o no.

La meua historia !!

El xiquet que  va apagar la lluna

La meua historia que vaig a dibuixar formant un còmic ,tracta d'un pare que celebra amb el seu fill l' aniversari  del xiquet que te 1 anyet , de prompte el xiquet es desperta a mitja nit i comença a plorar , el pare l'abraça i el trau al balcó on li ensenya la lluna tota brillant, gran i redona, el xiquet s'imagina que es un pastís i que a de bufar els ciris com ha fet abans amb el pastís, de sobte el xiquet bufa a la lluna i la lluna s’apaga. El pare tot sorprès es queda sense paraules i als pocs segons es posa histèric perquè no hi ha lluna i que el seu xiquet l'ha apagada. Despres el pare trau del balco al seu fill i li fica a el  bressol,el pare pensatiu intenta que fer per a que la lluna aparega de nou i en això que se li ocorre traure de el bressol al xiquet i agafar uns mistos i la caixa , i  es dirigeix amb el seu fill al balcó. El pare trau un misto  de la butxaca i li'n dona un  indicant-li que l'ha d' encendre com han fet abans amb el pastís. El xiquet tot somrient encén el misto i la lluna s'il·lumina de nou . I abans de que el fill bufe de nou a la lluna , li tapa la boca amb la mà i el trasllada a la seua habitació.

Valoració de la pel·lícula Persépolis

Persépolis es una pel·lícula que narra la historia de una xiqueta Iraní que es troba envoltada amb guerres i amb la revolució islàmica que ni ha fins als nostres dies. Aquesta pel·lícula reflexa el masclisme de la societat islàmica a la dona, en la qual no pot ir ensenyar res fora de s'ha casa , es a dir, te que anar tota tapada amb un vel en el cap. Veuen a les dones com unes furcies si es revelen i no compleixen el reglament masclista i les condenen a la mort. La xica Iraní fuig d'aquesta societat i es va a altra molt distinta, preo es veu amb una soledat immensa per els desenganys amorosos i torna a la seua casa amb la seua família amb una societat tota destrossada per les guerres i amb una política completament masclista. Mes tard es casa amb un xic Iraní però es dona comte que el xic es fa un masclista que no fa res a casa i es divorcia de ell, fent que vol i vivint la seua vida tan i com vol ella. Aquesta pel·lícula em va reflexar el patiment que pot sentir les dones amb una societat masclista i que em dona vergonya que encara es facen aquestes barbaritats. La pel·lícula em va paréixer molt trista i havien parts que no podia aguantar les llàgrimes de tant odi que em va fer.

Persépolis

Enquesta del comic !!

–1. Quin és l’últim còmic que has llegit? Mortadelo y Filemón

–2. Penses que hi ha alguna diferència entre còmic i tebeo? Quina? NO el se

–3. Quin gènere t’interessa més:

            A) Infantil

            B) Humorístic

            C) Aventures

            D) Novel·la gràfica

            E) Altre. Pots dir quin? M'agraden també de misteri

4– I quin estil? Simpson

A)    Simpson

B)     Europeu actual

C)    Super-hèrois

D)    Manga

E)     Altre. Pots dir quin?

5– Has dibuixat alguna vegada un tebeo o còmic? No Encara el conserves i pots mostrar-nos-el?

6– Has pensat alguna vegada en ser dibuixant de còmics professional? o algun altre ofici relacionat amb el dibuix creatiu? No

7.- Afegeix qualsevol cosa que cregues interessant o vugues saber sobre el tema.

M'agradaria saber com es pot fer un comic i fer-lo pero em fa por dibuixar-lo perque no crec que dibuixe bé i m'agradaria que em diguen com fer el comic.