Tipografia !!

La tipografia és una tècnica (més o menys artística) de comunicar de forma escrita mitjançant tipus mòbils i gravats que són entitats, la forma dels quals es transfereixen al suport per pressió directa.  

Es pot considerar la tipografia com una tècnica en constant evolució. És per això que l'art tipogràfic varia d'igual manera que evoluciona l'home de forma cultural i tecnològica. Prova d'això seria que les primeres formes d'escriptura, cada element, representava quelcom per similitud, i la combinació de moltes representacions expressava idees o fets. La tipografia, com a tècnica, per definició s'encarrega de distribuir els caràcters (lletres) per l'espai, utilitzant el tipus adient per a cada moment, amb la màxima d'aconseguir la millor comprensió del text pel seu lector.

Els antecedents de la història de la tipografia es pot remuntar al 3500 A.C. en l'antiga Babilònia amb la creació dels pictogrames. Un pictograma és defineix com un dibuix o símbol que evoca una realitat de forma més o menys fidedigne. D'aquesta forma la disposició d'una forma concreta d'aquest pictogrames permetria la comunicació escrita, comunicació on no seria representada el so de les paraules.
Es creu que d'aquest pictogrames s'evolucionà a la escriptura cuneïforme de la Baixa Mesopotàmia, sent aquesta més simplificada i menys clara però donant lloc a la primera escriptura sil·làbica basada en el so de les paraules o el que és conegut com “la forma més antiga coneguda d'expressió escrita de la que s'han tribat restes arqueològiques”.

Famílies tipogràfiques

Hi ha molts tipus de classificacions possibles, serien exemples les classificacions proposades per Maximilien Vox (1954), Robert Bringhurst o la classificació d'ATYPI. Per aprofundir en aquest tema podeu consultar la wiqui de famílies tipogràfiques. La classificació més acceptada és la proposada per L'ATYPI (Associació Tipogràfica Internacional, http://www.atypi.org/) que les estandarditzà a la norma alemanya DIN 16518.

Variants de tipografia

Tipografia de detall o microtipografia: Quan es parla de tipografia és refereix a quelcom més genèric i no a la concreció de perquè un text és llegible o il·legible. Per concretar aquest tema és va parlar a la “Societat Tipogràfica de Múnich” per primer cop de Microtipografia o Detailypografie (tipografia de detall). Aquesta branca de la tipografia s'encarregà de l'interlineat, la distancia entre caràcters (tracking), entre parell de lletres (keming), la correcta distribució de les frases així com la seva partició, en definitiva l'ús d'un text com un total. [6] És a dir, es parla de tots els petit detalls que fan més comprensible un text.

Macrotipografia: A diferencia de la microtipografia, la macrotipografia no s'encarrega dels petits detall, sinó que englobà la relació entre el bloc de text i el format de la pàgina, la compaginació a través del text, la relació entre els blocs de text lògics, el color del text i el tipus de paper o suport utilitzat per la seva distribució.

Tipografia d'edició: L'edició tipogràfica compren aspectes diferents als de la microtepografia i al macrotipografia però complementaris. Quan es refereix a la tipografia d'edició es fa referència a la família tipogràfica, el punt (grandària) de la font, l'espai entre caràcter i paraules, en definitiva el que s'entén com a caràcter nominatiu.

Tipografia Creativa: Quan s'utilitza la denominació de tipografia creativa és perquè la tipografia perd el seu sentit estricte i s'integra en un total com a metàfora visual on es comunica com si d'una imatge es tractés.

Ortotipografia: Terme provinent de la combinació del prefix grec ortos- ("correcte") al mot tipografia, que fa referència a les normes i convencions que regulen allò que es considera correcte en una composició tipogràfica. Així doncs, l'ortotipografia és a la tipografia allò que l'ortografia és a la grafia, i no pas, com podria semblar erròniament a simple vista, la suma d'ortografia i tipografia. Martínez de Sousa, defineix l'ortotipografia com “el conjunt de regles d'estètica i escriptura tipogràfica que s'aplica a la presentació dels elements gràfics, com les bibliografies, quadres, poesies, índex, notes a peu de pàgina, cites, obres teatrals, aplicacions als diferents tipus de lletra (rodona, cursiva,) així com les combinacions d'unes i altres.” Aquestes normes poden variar en funció de molts paràmetres i de zones geogràfiques, així que no és pot estandarditzar unes normes concretes.